diumenge, 6 de maig de 2012

COMIAT I AGRAÏMENTS



Aquest bloc “LLIBERTAT DANI” ha arribat al final del camí.

S’havia creat gràcies a l’esforç i les conviccions de tots, familiars i amics, del més gran al més petit, amb un objectiu comú: aconseguir la seva llibertat. Ara per fi tenim el Dani a casa.

Tot i que encara resta un llarg camí fins aconseguir un judici just i restablir plenament la seva honorabilitat, ara volem centrar-nos en retornar a la normalitat, en la mesura del que ens sigui possible; mica en mica volem que la vida reprengui el seu ritme. Ens cal que les experiències viscudes puguin ser assimilades i que tots ens anem ressituant després de tants dies de tensió, indefensió, desconcert, angoixa, i insomni, però també de caliu i afecte, entrega, amistat, consideració i altruisme que gent jove -i ja no tant jove- plens de determinació i convicció en la defensa dels drets civils i la justícia, ens han fet sentir. És important per nosaltres tornar a trobar l’equilibri, donar la volta a la situació i valorar l’experiència viscuda i els nous lligams forts d’amistat forjats aquests dies.

Els dies que ha passat a la presó el Dani sense cap raó, ningú els hi pot retornar. Amb tant de trasbals i amb el poc que queda de curs difícilment el podrà superar, però esperem que això no li hagi tret motivació per reprendre els estudis amb més determinació. Malauradament és probable que perdi la beca.

Durant aquests 35 dies i amb la creació d’aquest bloc, hem intentat donar a conèixer el cas dels estudiants empresonats, i en concret el de Dani, tot reclamant la seva llibertat. Hem insistit en les arbitrarietats del seu empresonament, la vinculació a uns fets que van ocórrer mentre ja eren detinguts i la vulneració del seu dret a la presumpció d’innocència,  reclamant la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

Ens ha calgut també sortir a defensar el Dani davant els mitjans, quan la ciutadania respirava tranquil·la creient que els instigadors i principals actors dels actes vandàlics del vespre del 29M eren a la presó. Mentre les nostres autoritats insistien que tenien “proves contundents, filmacions i càrrecs greus" en contra d’ell i el seu company. Tot això en un ambient d’alarma social i amb la constant vinculació del seu cas i el seu nom amb imatges de violència gratuïta, incendis i bretolades. No fa falta que us diguem que ha estat dur, molt dur.

Ara que ja és fora, volem reiterar una vegada més el seu i nostre més ferm rebuig a la violència i expressar com ens repugna, la reiterada utilització d’imatges de violència que hem hagut de suportar quan s’ha parlat del seu cas. Les que vam veure de nou el dia  4 de maig al vespre, en alguna cadena de televisió, en parlar del seu alliberament, ja no es podien atribuir a un desconeixement del cas, o a ignorar a quina hora van ser detinguts. Va ser una utilització totalment malintencionada sabent que són totalment aliens a aquests fets.

Sortosament el Dani està serè, ferm en les seves conviccions i tranquil respecte a la seva innocència. Per tant, només ens queda mirar endavant. Havent decretat l’Audiència llibertat sense fiança -no trobant motius per el seu empresonament- sentim que es va restablint el seny.

Aconseguit el nostre primer objectiu amb l’ajuda i suport de tantes persones i entitats a les que reiterem el nostre agraïment-especialment als companys de l’Associació d’Estudiants Progressistes, professors i companys de Facultat, així com professors i companys de l’IES Terrassa- ara ens cal treballar per aconseguir la resta. Però aquesta feina ja no serà a través d’aquest bloc, que ha estat el nostre lligam amb tots vosaltres i amb persones que ens han seguit d’arreu del món. Tanta gent a la que estarem sempre agraïts, gent que han compartit amb nosaltres cada instant donant-nos força per superar aquest mal pas. 

Tot plegat ens ha fet més sensibles als problemes de la justícia, ens fa escoltar les notícies amb més esperit crític, a preguntar-nos perquè a les presons hi ha tanta gent d’origen humil, a defensar amb més força la presumpció d’innocència, tot reclamant la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Per tot això, en aquest comiat no volem oblidar a la Laura G. a qui s’ha aplicat també presó preventiva. A dia d’avui continua a la presó de Wad-Ras i en demanem la  llibertat immediata.

Arribats fins aquí, només ens queda dir-vos adéu.
Si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres ho podeu fer a través del correu del bloc que continuarà actiu.

Una abraçada molt forta de part de tota la família del Dani.